En la Sagrada Escriptura, l’Esperit Sant és anomenat amb diversos noms: Do, Senyor, Esperit de Déu, Esperit de Veritat i Paràclit, entre d’altres. Cadascuna d’aquestes paraules ens indica alguna característica de la tercera persona de la Santíssima Trinitat. És el Do perquè el Pare i el Fill ens l’envien gratuïtament: l’Esperit ha vingut a habitar en els nostres cors (cf. Ga 4,6); va venir per quedar-se sempre amb els homes. A més a més, d’ell procedeixen totes les gràcies i els dons, el més gran dels quals és la vida eterna al costat de les altres persones divines: en l’Esperit tenim accés al Pare pel Fill.

​

L’Esperit és el Senyor i l’Esperit de Déu, que en la Sagrada Escriptura són noms que s’atribueixen només a Déu, perquè és Déu amb el Pare i el Fill. És l’Esperit de Veritat perquè ens ensenya de manera completa tot el que Crist ens ha revelat, i guia i manté l’Església en la veritat (cf. Jn 15,26;16,13-14). És l’«altre» Paràclit (el Consolador, l’Advocat) promès per Crist, que és el primer Paràclit (el text grec parla d’«un altre» Paràclit i no d’un Paràclit «diferent», per assenyalar la comunió i continuïtat entre Crist i l’Esperit).