Ets, aigua trasnsparent,

cor de coses i feblesa

ets pura, ets tendresa,

del plor primer d'un infant.

​

Ets qui em sustenta

en el dia i en la nit,

la que em desperta desig,

quan travesso seques planes.

​

La meva set és tan gran,

de Déu i de pau, de joia,

que sols a l'aigua que brolla

de la font, trobo descans.

​

Ets del mal la meva cura,

sentiment, lleial i forta.

Quan m'estimes regalima

nova vida pels meus dits.

Pau Torregosa (adaptació)