• Absolució també és una paraula que ve del llatí i que vol dir “desfer nusos”; “dissoldre els lligams”; “alliberar de fermalls”. Es diu del moment en què el sacerdot pronuncia les paraules que realitzen el sagrament. I indiquen la dimensió alliberadora del sagrament, els seus efectes curatius per a la persona que el rep, el nou estat en què és introduïda per mitjà del perdó.

​​

• Confessió, que vol dir reconeixement de la pròpia realitat considerada des dels ulls fondos del Pare, des de l’horitzó de la Paraula de Jesús. És la crida a la veritat com a clau de la llibertat dels fills i filles de Déu. Reconèixer allò que som; no allò que voldríem ser o haver estat i, malgrat tot, saber-nos estimats sense mesura pel Déu Trinitat, és el contingut d’aquesta categoria cristiana aplicada al sagrament de la Reconciliació.

​​

Què és el que hi veiem?

​

La fórmula del perdó que el sacerdot diu, amb les mans esteses sobre el penitent, ofereix una perfecta síntesi del que acabem de dir: “Que Déu, que per la mort i la resurrecció del seu Fill ha reconciliat el món amb Ell mateix i ha comunicat l’Esperit Sant per perdonar els pecats, et concedeixi el perdó i la pau pel ministeri de l’Església. I jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.